Com saber si una instal·lació frigorífica és de nivell 1 o nivell 2
Nivell 1 o nivell 2 no depèn només de la mida: compten la potència elèctrica de cada sistema, la suma total, el refrigerant i l'atmosfera artificial. T'expliquem com classificar pas a pas, amb exemples.
Ingeniería Isofred
Departamento Técnico - Isofred
El Reglament de Seguretat per a Instal·lacions Frigorífiques (RSIF, RD 552/2019) classifica les instal·lacions en nivell 1 i nivell 2. D'aquesta classificació depèn qui les pot muntar i mantenir, quina documentació necessiten i què cal complir abans de posar-les en marxa.
L'article 8 del RD 552/2019 fixa els criteris, i la regla de fons és senzilla: una instal·lació és de nivell 2 tan bon punt deixa de complir totes les condicions del nivell 1. El difícil és aplicar-la bé: identificar els sistemes, fer servir la potència correcta i no oblidar el refrigerant ni l'atmosfera artificial.
Resposta ràpida
Una instal·lació és, en general, de nivell 1 quan cap sistema supera 30 kW de potència elèctrica instal·lada en compressors, la suma de tots no passa de 100 kW, fa servir refrigerants L1 i no refreda cambres d'atmosfera artificial. Si supera qualsevol d'aquests límits, fa servir refrigerants L2 o L3 o atén una cambra d'atmosfera artificial, és de nivell 2.
30 kW
Màxim per sistema en nivell 1 (potència elèctrica)
100 kW
Màxim de la suma de sistemes en nivell 1
L1
Únic grup de refrigerant admès en nivell 1
Per què importa el nivell?
No és una etiqueta administrativa. El nivell decideix si cal memòria tècnica o projecte, quina empresa frigorista pot fer els treballs, si hi ha direcció d'obra, quins certificats s'emeten, quin contracte de manteniment necessita el titular, si és obligatòria una assegurança de responsabilitat civil, quines inspeccions toquen i què exigeix una ampliació. Classificar malament sol acabar en un expedient incomplet i en haver de repetir documentació abans de la posada en servei.
Pas 1: identificar els sistemes frigorífics
Abans de sumar potències cal saber quants sistemes hi ha. Un sistema frigorífic és el conjunt de components interconnectats que contenen refrigerant i formen un circuit tancat: compressors, condensador o refredador de gas, recipients, vàlvules, evaporadors, canonades, regulació i seguretats. Dues centrals al mateix edifici poden ser sistemes diferents si els seus circuits són independents i no comparteixen refrigerant. Poden compartir quadre, estructura, supervisió, subministrament elèctric o un circuit secundari sense deixar de ser independents.
Un col·lector comú, un sol sistema
Diversos compressors connectats al mateix col·lector formen un únic sistema i les seves potències se sumen. No es poden tractar com a sistemes separats per repartir la potència sobre el paper. La independència es decideix sobre l'esquema frigorífic, no per la ubicació ni pel nombre de quadres.
Pas 2: fer servir la potència correcta
És l'error més comú: confondre potència frigorífica, potència tèrmica i potència elèctrica instal·lada en els compressors. L'article 8 fa servir aquesta última. Una central pot donar 120 kW de fred i tenir 28 kW elèctrics instal·lats en els seus compressors: per al nivell compta la segona dada.
La potència és a les plaques dels compressors, el projecte o la memòria, l'esquema elèctric, els certificats, la documentació del fabricant o el llibre de registre. Amb variadors o compressors de diversos règims, es pren la potència instal·lada i de disseny, no el consum d'una mesura puntual. Amb això es fan dues comprovacions: la suma dels compressors de cada sistema (tres compressors de 12 kW al mateix circuit són 36 kW, encara que cap no passi de 30) i la suma de tots els sistemes de la instal·lació.
Criteris de nivell 1 i nivell 2
| Criteri | Nivell 1 (totes alhora) | Nivell 2 (n'hi ha prou amb una) |
|---|---|---|
| Potència de cada sistema | Fins a 30 kW | Algun sistema per sobre de 30 kW |
| Suma de tots els sistemes | Fins a 100 kW | Més de 100 kW |
| Grup del refrigerant | L1 | L2 o L3 |
| Atmosfera artificial | No refreda cambres d'atmosfera artificial | En refreda alguna |
La conseqüència pràctica: nivell 2 no vol dir instal·lació gran. Un equip petit amb un refrigerant L2 o L3, o una cambra d'atmosfera controlada de pocs quilowatts, és nivell 2. I una instal·lació amb diversos equips petits ho pot ser per la suma.
Exemples de classificació
Així s'apliquen els criteris en casos habituals (sempre que els sistemes citats com a independents ho siguin de veritat):
| Cas | Potència elèctrica | Refrigerant | Nivell | Per què |
|---|---|---|---|---|
| Cambra petita | 1 sistema de 12 kW | R134a (L1) | 1 | Compleix totes les condicions |
| Tres sistemes independents | 24 + 28 + 18 = 70 kW | L1 | 1 | Cap no passa de 30 kW i la suma no arriba a 100 |
| Central amb tres compressors | 3 × 12 kW en un circuit = 36 kW | L1 | 2 | El sistema supera 30 kW |
| Dos sistemes | 35 + 20 = 55 kW | L1 | 2 | Un sistema supera 30 kW, encara que el total sigui baix |
| Quatre sistemes | 28 + 27 + 26 + 24 = 105 kW | L1 | 2 | La suma supera 100 kW |
| Cambra amb propà | 8 kW | R290 (L3) | 2 | Pel refrigerant, llevat de disposició específica |
| Instal·lació d'amoníac | 20 kW | R717 (L2) | 2 | Pel refrigerant |
| Cambra d'atmosfera controlada | 10 kW | L1 | 2 | Per l'atmosfera artificial |
| Dos sistemes de CO₂ | 25 + 25 = 50 kW | R744 (L1) | 1 | Compleix els criteris, amb els requisits propis de les altes pressions |
Pas 3: el grup del refrigerant
El RSIF classifica els refrigerants per toxicitat (A, menor; B, major) i inflamabilitat (1, sense propagació de flama; 2L, baixa i de combustió lenta; 2, inflamable; 3, molt inflamable), i els agrupa en L1 (alta seguretat: els A1), L2 (seguretat mitjana: A2L, A2, B1, B2L i B2) i L3 (seguretat baixa: A3 i B3). La classe exacta es comprova a la documentació del refrigerant i a les taules vigents del RSIF, mai pel nom comercial:
| Refrigerant | Classe | Grup RSIF |
|---|---|---|
| CO₂ (R744), R134a, R410A, R448A, R449A | A1 | L1 |
| R32, R454B, R1234yf, R1234ze | A2L | L2 |
| Amoníac (R717) | B2L | L2 |
| Propà (R290), isobutà (R600a) | A3 | L3 |
Atmosfera artificial: sempre nivell 2
Les instal·lacions que refreden cambres o conjunts de cambres d'atmosfera artificial (cambres d'atmosfera controlada, cambres ULO, emmagatzematge amb oxigen reduït o recintes amb nitrogen) són de nivell 2 sigui quin sigui el volum de la cambra o la potència dels compressors. El motiu és que, a més del risc frigorífic, la mateixa atmosfera és perillosa per a les persones. Una cambra petita amb un equip de poca potència és nivell 2 si manté l'oxigen reduït.
El cas dels A2L
Els A2L (R32, R454A, R454B, R455A, R1234yf, R1234ze…) són refrigerants d'inflamabilitat baixa i combustió lenta que es fan servir com a alternativa de menys PCA. En ser L2, porten en general a nivell 2. Però el RD 552/2019 preveu un règim particular per a algunes instal·lacions amb A2L que compleixen límits de potència, càrrega i ús: es poden executar per una empresa frigorista de nivell 1, tramitar amb memòria tècnica i quedar exemptes de certs requisits generals del nivell 2.
No passen a ser nivell 1
És un règim especial per a instal·lacions que continuen sent de nivell 2. Per aplicar-lo cal comprovar la potència per sistema i total, la càrrega i la càrrega màxima permesa, la categoria del local, l'accés de persones, la ventilació, la detecció, les mesures de protecció i les instruccions IF-04 i IF-20. Que la fitxa digui «lleugerament inflamable» no n'hi ha prou.
Equips compactes i sistemes indirectes
Equips compactes
L'article 8 permet incloure en nivell 1 equips compactes de qualsevol potència si fan servir refrigerant L1 i no refreden atmosfera artificial. Compacte és una unitat fabricada i muntada com a conjunt amb el circuit integrat, no una central muntada a l'obra ni diversos equips units per una xarxa de canonades. Cal verificar que el fabricant el declara així, que no s'ha modificat i que la seva documentació és correcta.
Sistemes indirectes
En un sistema indirecte el refrigerant refreda aigua o glicol, que porta el fred als consumidors. Algunes configuracions amb equips compactes al primari tenen disposicions pròpies, però una instal·lació amb glicol no és nivell 1 per defecte: el fluid secundari no substitueix el refrigerant a l'hora de classificar el circuit primari.
Què canvia en la documentació?
| Requisit | Nivell 1 | Nivell 2 |
|---|---|---|
| Document tècnic | Memòria tècnica | Projecte tècnic (amb càlcul del TEWI) |
| Qui el signa | Instal·lador frigorista o tècnic competent | Tècnic titulat competent |
| Direcció d'obra | En general, no | Sí, amb certificat final |
| Empresa instal·ladora | Nivell 1 o superior | Nivell 2 |
| Contracte de manteniment | Segons condicions | En general obligatori |
| Inspecció periòdica | Segons característiques | En general cada 10 anys |
| Assegurança de responsabilitat civil | Segons refrigerant i activitat | Obligatòria amb L2 o L3 (mínim 500.000 €), amb exempcions per a alguns A2L |
En tots dos casos el document ha de descriure la instal·lació realment executada: si durant el muntatge canvien equips o traçats, la documentació final s'actualitza. La llista completa de documents per legalitzar-la la tens a la nostra guia del RSIF, RD 552/2019.
Qui la pot instal·lar i mantenir?
Les empreses frigoristes també són de nivell 1 o de nivell 2. Una de nivell 1 treballa en instal·lacions de nivell 1, dins de la seva habilitació; una de nivell 2 pot intervenir en totes dues i ha d'acreditar mitjans, personal i cobertura de responsabilitat. Per això una empresa de nivell 1 no pot assumir qualsevol instal·lació petita: si fa servir un refrigerant L2 o L3, pot ser nivell 2 encara que tingui poca potència.
El titular d'una instal·lació de nivell 2 ha de contractar en general el manteniment amb una empresa de nivell 2, llevat que sigui empresa automantenidora habilitada. I no cal confondre la revisió periòdica que fa l'empresa frigorista amb la inspecció d'un organisme de control: en nivell 2 toca, com a regla general, cada deu anys, amb terminis més curts segons les tones equivalents de CO₂ de gasos fluorats.
Ampliacions, canvis de refrigerant i instal·lacions antigues
Una instal·lació pot canviar de nivell en créixer. Amb tres sistemes de 25 kW (75 kW en total), afegir-ne un quart de 28 kW porta la suma a 103 kW: encara que el sistema nou no passi de 30 kW, tota la instal·lació es pot convertir en nivell 2. Abans d'ampliar cal comprovar la potència legalitzada i la realment instal·lada, els refrigerants, la suma final, l'empresa habilitada, el document tècnic necessari, la direcció d'obra, el manteniment i les inspeccions pendents.
Primer la classificació, després la comanda
No encarreguis l'equip nou sense haver recalculat el nivell. I tracta igual un canvi de refrigerant: passar d'un A1 a un A2L o A3 pot portar la instal·lació a nivell 2 i canviar la càrrega màxima, la ventilació, la detecció, els equips elèctrics, la documentació i les obligacions del titular.
En instal·lacions antigues o molt modificades, el nivell no sempre és clar als papers. Cal inventariar equips, identificar circuits, llegir les plaques dels compressors, sumar per sistema i en total, identificar refrigerants i càrregues, comprovar si hi ha atmosfera artificial i comparar-ho tot amb l'expedient registrat. Si la instal·lació real no coincideix amb la documentació, cal estudiar com regularitzar-la.
Exemples reals de nivell 2
En la majoria de les instal·lacions industrials que fem a Isofred, el nivell 2 arriba per més d'un criteri alhora:
Atmosfera controlada: Piñana / Conjuntfruit
32 cambres d'atmosfera controlada a Torrefarrera. Serien nivell 2 només per l'atmosfera artificial, encara que cada equip fos petit.
Amoníac: PAC Aitona
Central de NH₃ (L2) de 1.550 kW per a conservació de fruita. Nivell 2 pel refrigerant i per la potència.
Diversos refrigerants: Copima
Amoníac amb glicol per a conservació, CO₂ per a congelació i R-290 per a maduració de carn. Cada circuit s'analitza per separat, i el conjunt es classifica com a nivell 2.
Pots veure aquests i altres casos als nostres projectes.
Quins errors es repeteixen més?
- Fer servir la potència frigorífica en lloc de l'elèctrica instal·lada en compressors.
- Revisar cada compressor per separat sense sumar els del mateix sistema, o no calcular la suma total.
- Considerar independents circuits que estan connectats.
- Classificar només per potència, sense mirar el grup del refrigerant.
- Pensar que una instal·lació petita sempre és nivell 1, o oblidar les cambres d'atmosfera artificial.
- Aplicar automàticament el règim especial dels A2L o considerar compacte qualsevol equip.
- No recalcular el nivell després d'una ampliació o un canvi de refrigerant.
- Contractar una empresa sense el nivell requerit, o confondre nivell d'instal·lació i nivell d'empresa.
No saps si la teva instal·lació és de nivell 1 o de nivell 2?
Revisem els teus equips i la teva documentació, classifiquem la instal·lació i et diem què et falta per estar en regla.
Preguntes freqüents
Una instal·lació de menys de 30 kW sempre és de nivell 1? No. És de nivell 2 si fa servir un refrigerant L2 o L3 o si refreda una cambra d'atmosfera artificial.
Quina potència es fa servir per classificar? La potència elèctrica instal·lada en els compressors, no la potència frigorífica del sistema.
Una instal·lació amb amoníac o amb propà és de nivell 2? En general sí: el R717 és L2 i el R290 és L3, llevat de disposició específica aplicable a la configuració concreta.
Una instal·lació amb A2L la pot fer una empresa de nivell 1? Algunes instal·lacions que són nivell 2 només per fer servir A2L es poden acollir a condicions particulars que ho permeten, sempre que compleixin tots els límits reglamentaris.
Una ampliació pot canviar el nivell? Sí. Si porta un sistema per sobre de 30 kW o la suma total per sobre de 100 kW, la instal·lació passa de nivell 1 a nivell 2.
Nivell 2 vol dir que la instal·lació és perillosa? No. Vol dir que, per la seva potència, refrigerant o aplicació, té més requisits tècnics, documentals i de control.
Nota tècnica: aquest article resumeix els criteris generals del RD 552/2019. La classificació definitiva es fa sobre la instal·lació real, amb totes les disposicions particulars, les instruccions tècniques complementàries i els criteris de la comunitat autònoma.
